El TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DECLARA TAMBÉ LA NUL·LITAT DE L’APLICACIÓ DEL COEFICIENT DE PARCIALITAT PER A LES PENSIONS D’INCAPACITAT PERMANENT PER MALALTIA COMUNA.
Com no podria ser d’una altra manera, per Sentència de 13 de setembre de 2021, el TC ha declarat la nul·litat de l’incís “jubilació i d’incapacitat permanent derivada de malaltia comuna” del paràgraf primer de l’article 248. 3 de la Llei General de la Seguretat Social.
El redactat era el següent:
- A efectos de determinar la cuantía de las pensiones de jubilación y de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, el número de días cotizados que resulten de lo establecido en el segundo párrafo de la letra a) del artículo 247, se incrementará con la aplicación del coeficiente del 1,5, sin que el número de días resultante pueda ser superior al período de alta a tiempo parcial.
La base reguladora de la pensió estava condicionada per dos factors com eren 1) la base reguladora resultant de les cotitzacions considerades (amb una realitat evident com és que les cotitzacions a temps parcial són inferiors a les de temps complet) i 2) el període de cotització en el que s’establia una reducció pels treballadors a temps parcial. Aquesta forma de càlcul suposava una doble penalització pels treballadors que havien cotitzat a temps parcial, que veien disminuïda la prestació no només per una cotització menor sinó que a més se’ls hi aplicava “artificialment” el coeficient reductor per parcialitat.
Amb aquesta declaració passa a computar-se únicament la base reguladora com a fruit de les cotitzacions realitzades, sense aplicar-se cap coeficient per parcialitat.
RESPECTE DE LA JUBILACIÓ JA ES VA DECLARAR LA NUL·LITAT EL 2019
El Tribunal Constitucional ja va declarar l’any 2019 i per unanimitat la nul·litat de determinants apartats del precepte que regula la quantia de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial (Disposició addicional setena de la Llei General de la Seguretat Social) per considerar que vulnera el dret a la igualtat i el principi de no discriminació de la dona.
Era evident ja en aquell moment que es produïa un doble càstig als treballadors a temps parcial, als quals se’ls reduïa la base reguladora de la pensió no només per l’evidència de la cotització inferior a la dels treballadors a temps complet, sinó que s’afegia una reducció del període de cotització que no s’operava en els treballadors a jornada completa per l’aplicació del “coeficient de parcialitat” que redueix el nombre efectiu de dies cotitzats.
En tant que la contractació a temps parcial afecta majoritàriament a les dones treballadores el TC ho considera una discriminació indirecta per raó de sexe.
Aquesta sentència no podrà fer-se extensible a les situacions administratives fermes.
