EL TSJ DE CATALUNYA DECLARA LA NUL·LITAT DE L’ACOMIADAMENT D’UNA TREBALLADORA EN SITUACIÓ DE BAIXA EN HAVER MANIFESTAT EL REPRESENTANT DE L’EMPRESA EN L’ACTE DE JUDICI QUE ACOMIADAR TREBALLADORS EN SITUACIÓ DE BAIXA ERA POLÍTICA D’EMPRESA.
Si bé és conegut que la declaració judicial –habitual- a l’acomiadament de treballadors en situació de baixa mèdica sense causa és la de “improcedència”, la Sala Social del TSJ ha declarat la nul·litat de l’acomiadament pel vulneració del dret a la integritat física de l’article 15 CE, amb dret a la readmissió en el mateix lloc de treball i amb abonament de sous de tràmit, a més d’una quantia de 18.000€ per vulneració de drets fonamentals per la següent raó:
“Una política de empresa tendente a despedir a quien ha estado a menudo en situación de incapacidad temporal es un factor de segregación de quienes se vean en la necesidad de situarse en tal estado, en la medida en que es una amenaza genérica y —a la vez— directa, claramente disuasoria para las personas trabajadoras de hacer uso del derecho fundamental a proteger su propia integridad física. Y concurre una afectación negativa a la salud de los trabajadores, en la medida en que siendo ello público las personas que están enfermas difícilmente cogerán una baja por incapacidad temporal, porque corren el riesgo de ser despedidas”.
El TJUE l’any 2016 ja va obrir la porta a la nul·litat de l’acomiadament per discriminació en baixes mèdiques de llarga durada en ser assimilables a la “discapacitat”, tot i tenir en compte que aquesta conclusió no opera automàticament.
Aquestes sentències rellevants són una evidència de què cal estudiar de forma específica cada cas.
